dijous, 20 de gener del 2011

REFLEXIONS DE LLENGUA I LES TIC

Quan em vaig plantejar fer aquest curs de llengües i les tic tenia com a expectativa no només aprendre recursos de les noves tecnologies per aplicar a les àrees de llengües, sinó que tenia la necessitat de voler innovar la metodologia, la programació y sobretot els objectius i el plantejament de l'àrea.

Qualsevol llengua parteix d'una premisa que sovint oblidam: la comunicació. Des de que naixem fins que morim som capaços de sobreviure com a persones humanes gràcies a la capacitat que tenim per comunicar-nos. Al llarg de la història de l'espècie humana la necessitat i la manera de comunicar-nos ha anat variant per adaptar-se a les nostres necessitats. Però en qüestió d'un segle laprogressió i complexitat de recursos que ens permeten comunicar-nos ha estat evident, sobretot amb l'aparició de l'espai virtual. És com si s'haguessin obert totes les barreres i no hi hagués fronteres, ni diferències entre idiomes, ni límits.

Però crec que el plantejament de l'ensenyança de les llengües no s'ha sabut adaptar "encara" a tot aquesta explosió de progrés. Hauríem de partir des del principi, de la necessitat que tenim de comunicar-nos i emprar els recursos que ens ofereix la tecnologia per a dur a terme aquest objectiu bàsic. Per a què serveix fer redaccions que només llegeix i avalua el mestre?, on és la comunicació. De què serveix que un grup de carcamals que es reuneixen en una acadèmia diguin que la ch i la ll ja no són lletres i que els monosílabs ja no s'accentuen si els nostres alumnes ja han creat un nou codi o llenguatge per enviar-se missatges i mails que ens costa desxifrar?, on és la comunicació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada